Prezi

És un programa online que et permet fer presentacions sense diapositives, les característiques que el passat dijous dia 24 de novembre del 2011 vam treure tots junts a classe van ser:
- És un entorn de treball on-line
- És gratuït i té una versió educativa
- Podem editar/compartir col·laborativament
- Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones
- És un entorn multimedial
- Podem treballar a partir de metàfores visuals
- Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes
- Els frames ens permeten definir parts
- El path permet estructurar l'ordre dels frames
- En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
- El seu ús és senzill
- Prezi treballa amb tecnologia flash
- Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o...
La nostre tasca per a casa, era fer un prezi, explicant que és el prezi i utilitzant una metàfora. A mi com el que més hem va cridar l'atenció d'aquesta aplicació va ser el seu zoom, he començat la presentació utilitzant el fotografies del zoom.
La meva prestació és aquesta:

Poema:

El dia 25 de novembre, hem toca recitar un poema, i el poema que jo he triat, ha sigut el següent:

JOSEP CARNER

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!

Cònsula, Isidor i Soldevila, Llorenç. (2009) Antologia de poesia catalana. Barcelona: Les Eines

Vídeo de Blanquerna:

Cal agafar el vídeo de les imatge de Blanquerna i :
- Retallar-lo de manera que duri 1 minut.
- Aplicar-hi una banda sonora que haureu de cercar a www.jamendo.com
- Aplicar-hi transicions i efectes.
- Posar-hi un títol d'inici, un de final i algun a sobre les imatges.
- Gravar-ho en format WMW qualitat DVD.
- Pujar-lo al youtube.
- Pujar el codi Embed al Bloc amb una explicació del procés.
Per editar aquest vídeo vam fer servir el programa Windows live movie maker, que si no el tenim ens el podem descarregar a la pàgina web de microsoft.
Per tallar el vídeo teníem que tenir cura que no es cades una imatge en moviment tallada.
Per passar d'una escena a una altre que no tenen res a veure s'ha d'usar transicions amb lògica, i quan els volem unir hem d'usar l'encadenament.
S'ha de tancar el volum del vídeo perquè es senti només la cançó.
el meu vídeo és aquest:

DIFERENTS MANERES DE TRANSMETRE ALEGRIA:

 Avui a classe de COED havíem de portar una imatges que pogués parlar per si sola, és a dir, que transmetéssim amb ella allò que realment volíem aconseguir transmetre d'aquella persona. La meva imatge i la meva descripció a sigut la següent: 

La noia de la fotografia, es diu Mireia, no fa gaire que la conec, però només observant-la puc apreciar que és una noia força alegre. És alta i morena, amb els cabells llargs.

El primer que hem va cridar l’atenció d’ella són els colors que porta, sempre acostumen a ser molt vius, com es pot veure a la fotografia: unes ungles roses fúcsies i un rellotge taronja, també fúcsia, molts colors alegres en una part tan petita del cos, com és la mà i el canell.

La Mireia és una persona oberta i simpàtica, que li agrada conèixer a gent nova i parlar amb tothom. És molt riallera, però sobre tot alegre, des de que la conec no recordo gairebé ningun dia, per no dir cap, que ella no hagi somrigut.

A la fotografia la podem veure amb els seus color alegres. La manera que té ella de transmetre alegria, es podria dir que és diferent a la dels demés, perquè indiferentment de l’expressió que tingui a la cara ella sempre transmetrà el mateix sentiment i les mateixes sensacions.

Una noia alegre, igual que els seus colors  

Com que la imatge ja ha estat comentada a classe, puc dir que poder hauria d'haver-li posat un fons més llis i que  no cridés tant l'atenció, així podria aconseguir que la gent es fixés encara més en les ungles i el rellotge.

Modificant imatges:

Hem de fer:

• Obrir la imatge amb el programa Gimp
• Crear tres imatges amb:
• Un fragment de la imatge original (Retallar)
• Reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge (escalar)
• Treure un element de la imatge (retocar)
• Penjar l'original i les 3 còpies al bloc explicant el procés

IMATGE REAL:

Un fragment de la imatge original (Retallar):

Per fer aquest procés, he tingut que obrir la imatge real amb el programa gimp.

Amb la eina anomenada: herramienta de recorte e tallat el tros de la imatge que he volgut i l'he guardat amb un nom nou.

El resultat a sigut aquest.

Reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge (escalar):

Reduir el nombre de píxels, significa reduir la mida de la imatge. Per fer-ho he obert en el programa gimp la imatge real, i he anat a la pestanya que posa:imagen i he triat:escalar imagen.

El que he aconseguit amb això a sigut reduir el nombre de píxels,és a dir, el seu pes, i he posat una resolució de 640 x 480, ja que per una imatge destinada a veure-la a la pantalla de l'ordinador és suficient.

Treure un element de la imatge (retocar):

He retocat dues coses de la imatge:

1.  He tret el cotador de l'aigua del fons de la , seleccionant un tros de part semblant del costat i copiant i enganxant-lo.
2. A la dona que senyala amb el dit li he tret el collar, he fet servir dues eines del programa gimp. La primera la herramienta de clonado, aixi feia desapareixa el collar per pell,i com que he vist que es notava molt la diferencia, he utilitzat la herramienta aerógrafo, per aconseguir dissimolar més la diferència en la tonalitat de la pell. 

Els anuncis:

Ahir dia 4 de novembre a COED vam veure la comunicació digital a partir d'una entrevista realitzada a Guillermo Orozco pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que més tard ens va portar a parlar dels anuncis.
Els anuncis són els textos argumentatius per excel·lència.
Vam analitzar diversos anuncis:

• El de Galeries ( Roba pel proper curs): els nens surten en silenci, s'escolta el rellotge fer  tic-tac-tic-tac i passen de rapen a l'alegria, xivarri i caos. Es passa de la foscor de la classe cap a la llum exterior, que va augmentant a mesura que avances pel passadís. La música i la llum ajuden a transmetre millor allò que es vols. Fan servir la càmera lenta, per produir accentuació i fixació a les coses que ells volen.
• Golf: Associa el cotxe Golf ( el producte), amb tenir èxit i sent feliç i guanyador. Ens està venent la felicitat a través d'un objecte. Utilitza el blanc i negre per matitzar la mirada i la música clàssica i elegant, amb un to melancòlic per acompanyar. El ritme de la càmera és constant.
• Barbie: Abandona el millor amic pel perfum d'una noia. Jugen amb valors per convèncer.
• Brother:Jugen amb els valors de l'estimació de la família per cendre un cotxe.

En conclusió, les agències publicitàries són capaces de passar per sobre de qualsevol valor o principi moral per així aconseguir cridar l'atenció i assolir el seu objectiu principal que és vendre el seu producte o servei. Per mostrar-ho us deixo aquests vídeos que he buscat jo:

El Power Point:

Ahir 3 d'octubre a la classe de GTIC, vam parlar dels Power Points.
El Jordi ens va fer veure que el poqer point es pot fer servir  sense necessitar d'explicar-lo, es pot utilitzar com:

• Fer-lo servir com a suport amb imatges i sons.
• Fer-lo servir per introduir un treball
• Fer-lo servir per provocar els alumnes, equivocant-te en alguna cosa i que ho vegin i t'hagin de corregir.

Per entendre millor tot això ens va fer llegir les 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT. Que per si us interessen les podeu trobar a : http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf
Però, el que ens explica, és que hi ha dos tipus de Power Points:

• Els tradicionals: Que normalment s'utilitzen malament, perquè hi ha un abús dels efectes i transicions, perquè  llegeixen els power points. O perquè moltes vegades hi ha massa lletra i  no dóna importància a parts importants com els títols o subtítols.
• Els creatius: que són els que t'expliquen a les 12 propostes. Com per exemple posar en el Power Point, només imatges que donguin suport a allò que estas parlant, o imatges que donen més informació...

El Power Point li podem treure molt més de profit que el que fem normalment, i que ens ajudi a les presentacions o classes que tinguem que donar.

Vídeo y educación:

A la última classe de GTIC, el dijous 27 d'octubre, vam tractar el primer capítol del llibre vídeo y educación de FERRÉS, J. (1992). Ed.Paidós. Barcelona, del qual vam treballar el llenguatge audiovisual.

Vam estar comentant el llibre, que ens havia semblat i quines eren les idees que ens havien semblat més interessants. Després vam fer una taula conjunta, dient quines eren les característiques de l'hemisferi nord i quines eren les de l'hemisferi sud, la taula és la següent:

 

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Perquè entenguéssim millor tot això dels dos hemisferis, el Jordi ens va posar dos vídeos, el primer es tractava d'un vídeo molt avorrit de la  història de Catalunya on et donava molta informació però que realment no t'enteraves ni de la mitat, perquè treballava amb el nostre hemisferi esquerra. En canvi el segon vídeo no parlaven però ens va transmetre molta més informació, jugaven amb  el nostre hemisferi dret.

Digues de què parles, parla'n i digues de què has parlat:

Divendres passat, a COED, la Rosa va començar un nou temari, el de l'estructura d'una exposició:
El títol hem va semblar molt interessant:DIGUES DE QUÈ PARLES, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT.
Amb aquest títol queda perfectament explicades les tres parts que ha de tenir una exposició:

1. Introducció: digues de què parles.
• Intentar resoldre el més ràpid possible totes aquelles preguntes que passen pel pensament del públic el veure el títol de l'exposició.Fer un inici interessant i agafar l'interès i confiança del públic.
2. Desenvolupament: Parla'n.
• Parlar del tema, però cridant l'atenció perquè no s'adormi el públic.
3. Conclusió: digues de què has parlat.
• Fer una síntesi. Deixar una bona impressió final, perquè l'últim mig  minut és el que el públic se li quedarà gravat sobre tu com a orador i sobre el tema que es parlat.

Hem va agradar molt aquest aquest títol, perquè quan el vaig llegir a primera vista, no hem va aportar tanta informació, fins que la Rosa ho va explicar.

Com parlar bé en públic:

Divendres passat, dia 28d'octubre, la Rosa ens va fer tenir llegit un llibre anomenat: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francessc Puigpelat.
La veritat, és que es tracta d'un llibre força interessant, perquè t'explica tot allò que es de fer i el que no es de fer, en el moment en que es d'exposar quelcom, deban d'un públic. He fet uns apunts, que adjuntaré tot seguidament, per aquella gent que els i pugui interessar un petit resum del llibre, però només del capítol 1 al 6. Com parlar bé en públic A mi aquest llibre m'ha fet veure, tot i que ja ho sabia, que anar amb nervis a una exposició l'únic que aconseguiràs és que et sortir malament, per això intentaré aplicar tots aquells consells que dona el llibre.