L'últim dia de GTIC en Jordi Simón ens va dir que teníem que decidir que fer amb aquest bloc que vam crear a inici de curs si tancar-lo, si deixar-lo de banda o si fer una entrada acomiadant el bloc. Jo la primera opció la vaig descartar enseguida perquè aquest bloc conté molta informació i reflexions del meu primer semestre a Blanquerna i no m'agradaria perdre-la, i qui sap si en un futur haig de tornar a utilitzar-lo?
Aquesta és la meva entrada d'acomiadament i tal com vaig dir al iniciar el curs he fet un seguiment de casi totes les classes fetes en les assignatures de GTIC i COED i e recollit apunts fets a classe i activitats fetes a casa.
Espero que algun cop el meu bloc hagi servit algú, tant a les meves companyes si tenien algun problema d'alguna activitat que no sabien fer, com algú fora de la xarxa universitària.
Gràcies al bloc he descobert una nova manera de tenir les coses enregistrades i ordenades.
De la assignatura de GTIC m'enduc tots aquells programes nous que ma facilitat el professor i que sem pot donar l'ocasió d'utilitzar-lo qualsevol dia i de COED totes aquelles experiències com la poesia, els resum i activitats que han ajudat una mica a la meva manera d'expressar-me.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dimarts, 3 de gener del 2012
Andreu Buenafuente
Que difícil em va semblar al començament entendre que era aquest treball, sobretot amb aquest títol no acaba d'entendre que era el que havíem de fer, però desprès de la classe de COED sobre el bon comunicador, vaig anar enllaçant coses i a partir de les hores decidint quin seria el nostre grup i quin seria el comunicador que nosaltres seguiríem, només faltava posar-se a treballar! Vam tenir diversos candidats però ens vam decantar per ANDREU BUENAFUENTE. Aquest seria el nostre personatge a seguir des de octubre fins el 24 de Desembre, dia en el qual en nostre treball tenia que estar enllestit per entregar. Les meves companyes i jo vam decidir fer un bloc per recollir tota aquella informació que creiem que era necessària per poder dura terme el nostre treball. I per acabar-lo de concloure'l vam recollir-la en uns vídeos i en prezi.
Per analitzar-lo des de la part de COED vam poder anar a veure'l en el Teatre Coliseum ja que ara actua en una giara anomenada TERRAT PACK i vam comprovar com s'expressava, però també el vam seguir des de diversos programes i pel twitter o per entrevistes.
De Buenafuente puc dir que m'ha caigut bé, poder pel seu humor, però veient els programes i fent aquest treball me rigut gràcies a ell.
Me sentit còmode fent aquest treball tant pel meu grup de companyes com pel nostre personatge a seguir. I crec que encara que haguem enllestit el treball continuaré mirant i buscant coses de Buenafeunte.
Imatge extreta del Flickr amb llicencia de CC
dilluns, 19 de desembre del 2011
TREBALLS TERRITORI / IDENTITAT, la nostre exposició:
El dimarts 13 de Desembre, dues companyes meves, la Mireia Alegre i la Cristina Villaronga, i a mi ens va tocar exposar el nostre treball de territori/Identitat. El nostre tema del treball eren els somriures i el títol era: UNA PERSONA, MIL SOMRIURES. El treball el portàvem força preparat, vam quedar molts dies per muntar tant la part de suport, el PPS, el Glogster, mirar vídeos...com la part de llenguatge, buscar la millor manera d'expressar el nostre treball. Crec que era un tema difícil d'explicar, però tot i això a mi m'agrada molt.
En el moment de l'exposició els nervis els vaig tenir força controlats, estava més nerviosa l'hora anterior, que quan em va tocar sortir a exposar. La professor de COED, diu que portàvem l'exposició massa memoritzada i que ens va quedar poc natural, hauríem d'haver planejat l'exposició de manera que els connectors fossin més naturals i que si ens entrebancàvem sapiguèsim sortir sense problemes. No obstant ens va dir que el nostre to de veu va ser correcta.
Us deixo aquí el Power Point que ens va fer de suport en la nostre exposició:
En el moment de l'exposició els nervis els vaig tenir força controlats, estava més nerviosa l'hora anterior, que quan em va tocar sortir a exposar. La professor de COED, diu que portàvem l'exposició massa memoritzada i que ens va quedar poc natural, hauríem d'haver planejat l'exposició de manera que els connectors fossin més naturals i que si ens entrebancàvem sapiguèsim sortir sense problemes. No obstant ens va dir que el nostre to de veu va ser correcta.
Us deixo aquí el Power Point que ens va fer de suport en la nostre exposició:
Presentacio somriures
View more presentations from crisa2
dissabte, 10 de desembre del 2011
Tercera i quarta sessió de recitacions de poemes:
A la classe de COED els dies 2 i 9 de Desembre van ser respectivament la tercera i la quarta sessions de recitacions dels poemes. Ja hem acabat tots! La Roser diu que ha nota diferencia a mesura que hem anat canviant de sessions, jo e notat més control de nervis ( treien algun cas concret) i en el moment d'expressar-se, les últimes respectaven més les pauses i intentaven recitar amb més gràcia.
Com a conclusió general d'aquestes 4 sessions he descobert com ja vaig dir que m'agrada veure com els meves companyes reciten poesia, no se dir amb certesa si escoltar una sessió sencera a un poeta de veritat m'agradaria o no, ja que amb el que més gaudeixo és el fet de veure la manera especial que te cada una en recitar i que si en algun cas, per desgracia ens hem trobat que li a costat recitar, s'ha sabut superar a ella mateixa, i em poso com jo com exemple, ja que el primer com em vaig quedar en blanc i ho vaig voler tornar a intentar i veure que vaig poder és una cosa que m'enorgulleix.
Com a conclusió general d'aquestes 4 sessions he descobert com ja vaig dir que m'agrada veure com els meves companyes reciten poesia, no se dir amb certesa si escoltar una sessió sencera a un poeta de veritat m'agradaria o no, ja que amb el que més gaudeixo és el fet de veure la manera especial que te cada una en recitar i que si en algun cas, per desgracia ens hem trobat que li a costat recitar, s'ha sabut superar a ella mateixa, i em poso com jo com exemple, ja que el primer com em vaig quedar en blanc i ho vaig voler tornar a intentar i veure que vaig poder és una cosa que m'enorgulleix.
dissabte, 3 de desembre del 2011
TREBALLS TERRITORI / IDENTITAT:
Dimarts 22 i 29 de Novembre, van començar les exposicions del treball de Territori / Identitat.
D'un dimarts per l'altre vam poder notar una millora en les presentacions, els treballs del segon dimarts van introduir més al públic, ens van fer arribar el seu territori, van fer alguna cosa de teatre, van utilitzar diversos suports per exposar...
Els temes que ens em trobat fins ara,han sigut molt diversos, apadrinadors de nens del Sàhara, la felicitat, la platja, els dibuixos animats entra d'altres.
Els temes que s'han de tenir en compte de cara a les següents presentacions són:
- Control dels nervis.
- Vigilar els castellanismes.
- Varietat del suport de multimèdia.
- Posar-hi expressió i HUMOR a les exposicions, no fer com si fossin un recital.
- Vigilar on ens col·loquem en el moment de l'exposició, per evitar que el públic centri la mirada al Power Point.
- Posar sempre d’on em extret les imatges.
- Intentar que el pas de les diapositives no determini la nostre exposició, és a dir, que no hi hagin moments de silenci entre diapositiva i diapositiva.
- Innovar, atrevint-se a experimentar i inventar coses noves.
- Fer que hi hagi participació per part del públic.
- Respectar sobretot els 10 minuts d’exposició.
- Altres.
A mi personalment han hagut varies exposicions que m’han agradat, algunes estant sent molt maques i totes tenen la seva part encantadora. Però tot i això també hagut alguna presentació on s’hi podria haver tret més profit i haver fet que arribés més al públic. Els error que més s’ha produït són sobretot la manera d’expressar-se i que es respecte molt el torn de paraula, no es veuen diàlegs entre els components del grup.
D'un dimarts per l'altre vam poder notar una millora en les presentacions, els treballs del segon dimarts van introduir més al públic, ens van fer arribar el seu territori, van fer alguna cosa de teatre, van utilitzar diversos suports per exposar...
Els temes que ens em trobat fins ara,han sigut molt diversos, apadrinadors de nens del Sàhara, la felicitat, la platja, els dibuixos animats entra d'altres.
Els temes que s'han de tenir en compte de cara a les següents presentacions són:
- Control dels nervis.
- Vigilar els castellanismes.
- Varietat del suport de multimèdia.
- Posar-hi expressió i HUMOR a les exposicions, no fer com si fossin un recital.
- Vigilar on ens col·loquem en el moment de l'exposició, per evitar que el públic centri la mirada al Power Point.
- Posar sempre d’on em extret les imatges.
- Intentar que el pas de les diapositives no determini la nostre exposició, és a dir, que no hi hagin moments de silenci entre diapositiva i diapositiva.
- Innovar, atrevint-se a experimentar i inventar coses noves.
- Fer que hi hagi participació per part del públic.
- Respectar sobretot els 10 minuts d’exposició.
- Altres.
A mi personalment han hagut varies exposicions que m’han agradat, algunes estant sent molt maques i totes tenen la seva part encantadora. Però tot i això també hagut alguna presentació on s’hi podria haver tret més profit i haver fet que arribés més al públic. Els error que més s’ha produït són sobretot la manera d’expressar-se i que es respecte molt el torn de paraula, no es veuen diàlegs entre els components del grup.
SEGONA SESSIÓ DE RECITACIÓ DE POEMES
El divendres 2 de Desembre del 2011 a classe de COED vam fer la segona sessió de recitar poemes, jo com ja l'havia fet la setmana anterior només em va tocar escoltar, i vaig gaudir dels poemes de les companyes molt més que la setmana anterior, perquè jo no tenia el neguit ni els nervis que es tenen al saber que tens que recitar el poema. Aquesta setmana igual que l'anterior, abans de començar a recitar els poemes, vam fer un seguit d'exercicis de respiració, que ens van ajuden a relaxant-se i concentrant-se abans de sortir a recitar. Els exercicis es basaven en tenir una bona postura i en fer tres inspiracions ben profundes i treure l'aire poc a poc fent una "aaaa...".
Jo he buscat algun exercici més de relaxació i control dels nervis:
Jo he buscat algun exercici més de relaxació i control dels nervis:
Adopta una posició còmoda, ja sigui assegut o ficat al llit.
Descorda't el cinturó o qualsevol peça de roba que pugui causar-te molèstia o incomoditat.
Tanca els ulls.
Concentra't en la teva respiració.
Percep l'aire que inhales i l'aire que exhales.
Durant les primeres quatre o cinc respiracions no facis cap canvi.
Només observa-les.
Pren aire lentament pel nas i dirigeix-ho a la part baixa de l'estómac, per sota del diafragma.
La part baixa de l'estómac s'infla i el diafragma es mou, permetent que s'expandeixi la caixa toràcica.
En aquests moments, el pit i les espatlles no han de moure's.
Segueix inhalant i sent com l'aire va penetrant en la part mitjana i finalment en la part alta dels pulmons, fins que el pit finalment s'expandeix.
Retingues l'aire uns instants, sense forçar i sense tibar-te.
Ara deixa-ho sortir lentament pel nas.
Permet que es desinfli primer la part alta dels pulmons, després la part mitjana i finalment l'estómac, mentre et dius: "Estic bé, estic relaxat".
Pots ajudar-te posant una mà en l'estómac i l'altra en el pit.
En inspirar, la mà del pit no s'ha de moure fins que l'estómac s'hagi omplert d'aire.
En expirar, baixa primer la mà del pit i després la de l'estómac.
Repeteix l'exercici entre cinc i deu vegades.
Fes-ho diverses vegades al dia, cada vegada que t'acordis.
Fins que aconsegueixis que el ritme sigui natural, fluït i més relaxat.
Recorda que aquest tipus de respiració és la dels bebès.
Així que tots respirem així durant un temps. Recupera-la.
Quan l'aire entra als teus pulmons, imagina que és aire daurat o energia lluminosa i *sanadora.
Observa la respiració i observa o pensa en aquest aire daurat.
Assegui-ho.
Segueix el seu recorregut.
Quan surt, sent com es porta amb si tota la tensió.
El teu cos s'afluixa.
Imagina't que ets una nina o ninot de drap.
El teu cos se sent tebi, lleuger o pesat.
Se sent relaxat.
Quan sentis que ho pots fer d'una manera fluïda i fàcil, fes-ho amb els ulls oberts en qualsevol lloc en el qual et trobis, menys quan maneges.
Unes quantes respiracions t'ajudaran a baixar la tensió i l'angoixa, en qualsevol moment o lloc.
Descorda't el cinturó o qualsevol peça de roba que pugui causar-te molèstia o incomoditat.
Tanca els ulls.
Concentra't en la teva respiració.
Percep l'aire que inhales i l'aire que exhales.
Durant les primeres quatre o cinc respiracions no facis cap canvi.
Només observa-les.
Pren aire lentament pel nas i dirigeix-ho a la part baixa de l'estómac, per sota del diafragma.
La part baixa de l'estómac s'infla i el diafragma es mou, permetent que s'expandeixi la caixa toràcica.
En aquests moments, el pit i les espatlles no han de moure's.
Segueix inhalant i sent com l'aire va penetrant en la part mitjana i finalment en la part alta dels pulmons, fins que el pit finalment s'expandeix.
Retingues l'aire uns instants, sense forçar i sense tibar-te.
Ara deixa-ho sortir lentament pel nas.
Permet que es desinfli primer la part alta dels pulmons, després la part mitjana i finalment l'estómac, mentre et dius: "Estic bé, estic relaxat".
Pots ajudar-te posant una mà en l'estómac i l'altra en el pit.
En inspirar, la mà del pit no s'ha de moure fins que l'estómac s'hagi omplert d'aire.
En expirar, baixa primer la mà del pit i després la de l'estómac.
Repeteix l'exercici entre cinc i deu vegades.
Fes-ho diverses vegades al dia, cada vegada que t'acordis.
Fins que aconsegueixis que el ritme sigui natural, fluït i més relaxat.
Recorda que aquest tipus de respiració és la dels bebès.
Així que tots respirem així durant un temps. Recupera-la.
Quan l'aire entra als teus pulmons, imagina que és aire daurat o energia lluminosa i *sanadora.
Observa la respiració i observa o pensa en aquest aire daurat.
Assegui-ho.
Segueix el seu recorregut.
Quan surt, sent com es porta amb si tota la tensió.
El teu cos s'afluixa.
Imagina't que ets una nina o ninot de drap.
El teu cos se sent tebi, lleuger o pesat.
Se sent relaxat.
Quan sentis que ho pots fer d'una manera fluïda i fàcil, fes-ho amb els ulls oberts en qualsevol lloc en el qual et trobis, menys quan maneges.
Unes quantes respiracions t'ajudaran a baixar la tensió i l'angoixa, en qualsevol moment o lloc.
RECITACIÓ DE POEMES:
El divendres 25 de Novembre, a la classe de COED vam fer la primera sessió de recitació de poemes. Jo vaig recitar el poema que vaig publicar ja fa un dies: http://sandraurl.blogspot.com/2011/11/poema.html:
La veritat, és que per mi al principi va ser una experiència força dura, sortir davant de totes les meves companyes de la classe i veure com tothom et mira, sona molta impressió però una vegada comences a parlar et surt sol. Em vaig entrebancar algun cop i això va fer que m'oblides per segons del meu poema, per això vaig voler recitar-ho un segon cop, per donar-me a mi una segona oportunitat i poder-me superar; el resultat final, va ser bo.
Escoltar a les altres companyes com recitaven, va ser quelcom que em va cridar l'atenció, perquè veure algú que coneixes i que saps l'esforç que està fent al sortit allà al davant de tothom a recitar la seva poesia, es valora molt i té un to encantador. Potser veure un recital de poemes sem faria pesat, però tenir unes quantes sessions on les teves companyes recitin,em sembla bona idea.
Vaig elegir recitar el poema CANÇONETA INCERTA, de Josep Carner, perquè el final del poema em va agradar molt: parla de que quan t'aixeques pel matí, mai sabràs que t'espera en aquell dia.
Després d'acabar de recitar les quinze noies que teníem que recitar el dia 25, vam fer un repassar dels blocs,
La veritat, és que per mi al principi va ser una experiència força dura, sortir davant de totes les meves companyes de la classe i veure com tothom et mira, sona molta impressió però una vegada comences a parlar et surt sol. Em vaig entrebancar algun cop i això va fer que m'oblides per segons del meu poema, per això vaig voler recitar-ho un segon cop, per donar-me a mi una segona oportunitat i poder-me superar; el resultat final, va ser bo.
Escoltar a les altres companyes com recitaven, va ser quelcom que em va cridar l'atenció, perquè veure algú que coneixes i que saps l'esforç que està fent al sortit allà al davant de tothom a recitar la seva poesia, es valora molt i té un to encantador. Potser veure un recital de poemes sem faria pesat, però tenir unes quantes sessions on les teves companyes recitin,em sembla bona idea.Vaig elegir recitar el poema CANÇONETA INCERTA, de Josep Carner, perquè el final del poema em va agradar molt: parla de que quan t'aixeques pel matí, mai sabràs que t'espera en aquell dia.
Després d'acabar de recitar les quinze noies que teníem que recitar el dia 25, vam fer un repassar dels blocs,
dilluns, 14 de novembre del 2011
Poema:
El dia 25 de novembre, hem toca recitar un poema, i el poema que jo he triat, ha sigut el següent:
JOSEP CARNER
CANÇONETA INCERTA
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!
Cònsula, Isidor i Soldevila, Llorenç. (2009) Antologia de poesia catalana. Barcelona: Les Eines
dimarts, 8 de novembre del 2011
DIFERENTS MANERES DE TRANSMETRE ALEGRIA:
Avui a classe de COED havíem de portar una imatges que pogués parlar per si sola, és a dir, que transmetéssim amb ella allò que realment volíem aconseguir transmetre d'aquella persona. La meva imatge i la meva descripció a sigut la següent:
La noia de la fotografia, es diu Mireia, no fa gaire que la conec, però només observant-la puc apreciar que és una noia força alegre. És alta i morena, amb els cabells llargs.El primer que hem va cridar l’atenció d’ella són els colors que porta, sempre acostumen a ser molt vius, com es pot veure a la fotografia: unes ungles roses fúcsies i un rellotge taronja, també fúcsia, molts colors alegres en una part tan petita del cos, com és la mà i el canell.
La Mireia és una persona oberta i simpàtica, que li agrada conèixer a gent nova i parlar amb tothom. És molt riallera, però sobre tot alegre, des de que la conec no recordo gairebé ningun dia, per no dir cap, que ella no hagi somrigut.
A la fotografia la podem veure amb els seus color alegres. La manera que té ella de transmetre alegria, es podria dir que és diferent a la dels demés, perquè indiferentment de l’expressió que tingui a la cara ella sempre transmetrà el mateix sentiment i les mateixes sensacions.
Una noia alegre, igual que els seus colors
Com que la imatge ja ha estat comentada a classe, puc dir que poder hauria d'haver-li posat un fons més llis i que no cridés tant l'atenció, així podria aconseguir que la gent es fixés encara més en les ungles i el rellotge.
dissabte, 5 de novembre del 2011
Els anuncis:
Ahir dia 4 de novembre a COED vam veure la comunicació digital a partir d'una entrevista realitzada a Guillermo Orozco pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que més tard ens va portar a parlar dels anuncis.
Els anuncis són els textos argumentatius per excel·lència.
Vam analitzar diversos anuncis:
Els anuncis són els textos argumentatius per excel·lència.
Vam analitzar diversos anuncis:
- El de Galeries ( Roba pel proper curs): els nens surten en silenci, s'escolta el rellotge fer tic-tac-tic-tac i passen de rapen a l'alegria, xivarri i caos. Es passa de la foscor de la classe cap a la llum exterior, que va augmentant a mesura que avances pel passadís. La música i la llum ajuden a transmetre millor allò que es vols. Fan servir la càmera lenta, per produir accentuació i fixació a les coses que ells volen.
- Golf: Associa el cotxe Golf ( el producte), amb tenir èxit i sent feliç i guanyador. Ens està venent la felicitat a través d'un objecte. Utilitza el blanc i negre per matitzar la mirada i la música clàssica i elegant, amb un to melancòlic per acompanyar. El ritme de la càmera és constant.
- Barbie: Abandona el millor amic pel perfum d'una noia. Jugen amb valors per convèncer.
- Brother:Jugen amb els valors de l'estimació de la família per cendre un cotxe.
dimecres, 2 de novembre del 2011
Com parlar bé en públic:
Divendres passat, dia 28d'octubre, la Rosa ens va fer tenir llegit un llibre anomenat: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francessc Puigpelat.
La veritat, és que es tracta d'un llibre força interessant, perquè t'explica tot allò que es de fer i el que no es de fer, en el moment en que es d'exposar quelcom, deban d'un públic. He fet uns apunts, que adjuntaré tot seguidament, per aquella gent que els i pugui interessar un petit resum del llibre, però només del capítol 1 al 6. Com parlar bé en públic A mi aquest llibre m'ha fet veure, tot i que ja ho sabia, que anar amb nervis a una exposició l'únic que aconseguiràs és que et sortir malament, per això intentaré aplicar tots aquells consells que dona el llibre.
La veritat, és que es tracta d'un llibre força interessant, perquè t'explica tot allò que es de fer i el que no es de fer, en el moment en que es d'exposar quelcom, deban d'un públic. He fet uns apunts, que adjuntaré tot seguidament, per aquella gent que els i pugui interessar un petit resum del llibre, però només del capítol 1 al 6. Com parlar bé en públic A mi aquest llibre m'ha fet veure, tot i que ja ho sabia, que anar amb nervis a una exposició l'únic que aconseguiràs és que et sortir malament, per això intentaré aplicar tots aquells consells que dona el llibre.
dilluns, 24 d’octubre del 2011
L'expresió oral:
Divendres passat, dia 21 d'Octubre, per deures a la classe de COED teníem que dur llegit un grapat de fulls que parlava sobre l'organització en un discurs oral, o en una redacció....
Quan vam arribar a classe, la Rosa ens va posar un vídeo on es recitaven diversos poemes de Miquel Martí i Pol, de diferents maneres, perquè poguéssim apreciar la importància de l'entonació, les tres maneres eren:
Quan vam arribar a classe, la Rosa ens va posar un vídeo on es recitaven diversos poemes de Miquel Martí i Pol, de diferents maneres, perquè poguéssim apreciar la importància de l'entonació, les tres maneres eren:
- De manera teatral.
- Transmetin el sentiment, interpretant, fent-ha arribar el poma a tu.
- Recitant els poemes, però amb l'objectiu de fer-te arribar a tu la lectura
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Conferències del senyor Ken Robinson:
Les dues conferències visualitzades del senyor Ken Robinson, “Las escuelas matan la creatividad” i “A iniciar la revolución del aprendizaje”, tenen com objectiu conscienciar i fer pensar a la gent sobre aquests dos temes.
En la primera, ens fa veure que la creativitat s’està perdent, que en canvi d’adquirir-la, ens eduquen per perdre-la i que ens han de permetre equivocant-se per poder començar a coneixia la creativitat, i que aquesta és igual d’important que l’alfabetització en l’educació i que s’hauria de començar a donar-li el mateix estatus.
En la segona conferència, ens fa veure que l’educació necessita un nou enfocament, ser transformada en quelcom més, una revolució cap alguna cosa que no sigui tant industrial i que no ens allunyi tant dels nostres talents naturals.
En les dues conferències, porta un guió preparat anteriorment, ja que es nota com desenvolupa una estructura; mostra i presenta una introducció, diferent en cada conferència, però que li serveix per poder començar a desenvolupar el cos del seu guió, per poder intentar convèncer el públic d’allò que està explicant, i les dues vegades a acabat la conferència utilitzant una frase com a conclusió.
En les dues conferències li permeten un temps determinat, cosa q mostra que el guió i l’estructura ja la tenia prèviament preparada.
M’ha sorprès com utilitza el humor per cridar l’atenció del públic i poder aconseguir que s’apropin més al tema i escoltin amb més entusiasme la conferència.
La veritat, és que hem van sorprendre les dues conferències, perquè hem van agradar molt, va aconseguir cridar la meva atenció per complet i que m'interessés pel tema. Jo crec que podria ser un bon comunicador!
En la primera, ens fa veure que la creativitat s’està perdent, que en canvi d’adquirir-la, ens eduquen per perdre-la i que ens han de permetre equivocant-se per poder començar a coneixia la creativitat, i que aquesta és igual d’important que l’alfabetització en l’educació i que s’hauria de començar a donar-li el mateix estatus.
En la segona conferència, ens fa veure que l’educació necessita un nou enfocament, ser transformada en quelcom més, una revolució cap alguna cosa que no sigui tant industrial i que no ens allunyi tant dels nostres talents naturals.
En les dues conferències, porta un guió preparat anteriorment, ja que es nota com desenvolupa una estructura; mostra i presenta una introducció, diferent en cada conferència, però que li serveix per poder començar a desenvolupar el cos del seu guió, per poder intentar convèncer el públic d’allò que està explicant, i les dues vegades a acabat la conferència utilitzant una frase com a conclusió.
En les dues conferències li permeten un temps determinat, cosa q mostra que el guió i l’estructura ja la tenia prèviament preparada.
M’ha sorprès com utilitza el humor per cridar l’atenció del públic i poder aconseguir que s’apropin més al tema i escoltin amb més entusiasme la conferència.
La veritat, és que hem van sorprendre les dues conferències, perquè hem van agradar molt, va aconseguir cridar la meva atenció per complet i que m'interessés pel tema. Jo crec que podria ser un bon comunicador!
dijous, 22 de setembre del 2011
Què és llenguatge? Què és llengua?
El llenguatge principalment, és un mitjà d'expressió i comunicació que fa servir tot ésser humà a través de la llengua.
El llenguatge ens facilita reduir i ordenar les percepcions de l'entorn, i ens permet la capacitat de pensar, ja que aquest és un element bàsic en la construcció del pensament.
El llenguatge és també el suport bàsic de la memòria tant col·lectiva com individual. Col·lectiva perquè serveix per explicar llegendes, històries, acumulacions científiques o tècniques... i individualment ja que ajuda a la formació de l'entitat personal.
Però a més a més, el llenguatge resulta ser quelcom més que un instrument per la comunicació, ja que ens permet l'auto expressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostre pròpia experiència.
En canvi, la llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o de signes) propi d'una comunitat humana, i que intenta representar el món mitjançant les paraules i la seva combinació en frases.
La llengua és diferent qualitativament, perquè s'organitza en discursos, oracions,sintagmes, morfemes i fonemes i ens permet l'expressió il·limitada de situacions, sensacions, idees...
El llenguatge ens facilita reduir i ordenar les percepcions de l'entorn, i ens permet la capacitat de pensar, ja que aquest és un element bàsic en la construcció del pensament.
El llenguatge és també el suport bàsic de la memòria tant col·lectiva com individual. Col·lectiva perquè serveix per explicar llegendes, històries, acumulacions científiques o tècniques... i individualment ja que ajuda a la formació de l'entitat personal.
Però a més a més, el llenguatge resulta ser quelcom més que un instrument per la comunicació, ja que ens permet l'auto expressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostre pròpia experiència.
En canvi, la llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o de signes) propi d'una comunitat humana, i que intenta representar el món mitjançant les paraules i la seva combinació en frases.
La llengua és diferent qualitativament, perquè s'organitza en discursos, oracions,sintagmes, morfemes i fonemes i ens permet l'expressió il·limitada de situacions, sensacions, idees...
dijous, 15 de setembre del 2011
Presentació personal:
Hola em dic Sandra Villa Rodriguez i sóc estudiant de primer curs del Grau en Educació Infantil en la universitat Ramon Llull, Blanquerna.
Aquest bloc ha estat creat per poder complir i seguir setmanalment tots els requisits que es demanen per poder aprovar el mòdul1: l'escola d'educació infantil. També l'utilitzaré per compartir amb els meus companys aquells apunts que agafi de classe o aquelles noticies, documents o llibres que trobi interessants.
Aquest bloc ha estat creat per poder complir i seguir setmanalment tots els requisits que es demanen per poder aprovar el mòdul1: l'escola d'educació infantil. També l'utilitzaré per compartir amb els meus companys aquells apunts que agafi de classe o aquelles noticies, documents o llibres que trobi interessants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)