SEGONA SESSIÓ DE RECITACIÓ DE POEMES

El divendres 2 de Desembre del 2011 a classe de COED vam fer la segona sessió de recitar poemes, jo com ja l'havia fet la setmana anterior només em va tocar escoltar, i vaig gaudir dels poemes de les companyes molt més que la setmana anterior, perquè jo no tenia el neguit ni els nervis que es tenen al saber que tens que recitar el poema. Aquesta setmana igual que l'anterior, abans de començar a recitar els poemes, vam fer un seguit d'exercicis de respiració, que ens van ajuden a relaxant-se i concentrant-se abans de sortir a recitar. Els exercicis es basaven en tenir una bona postura i en fer tres inspiracions ben profundes i treure l'aire poc a poc fent una "aaaa...".
Jo he buscat algun exercici més de relaxació i control dels nervis:

Adopta una posició còmoda, ja sigui assegut o ficat al llit.
Descorda't el cinturó o qualsevol peça de roba que pugui causar-te molèstia o incomoditat.

Tanca els ulls.

Concentra't en la teva respiració.
Percep l'aire que inhales i l'aire que exhales.

Durant les primeres quatre o cinc respiracions no facis cap canvi.
Només observa-les.

Pren aire lentament pel nas i dirigeix-ho a la part baixa de l'estómac, per sota del diafragma.
La part baixa de l'estómac s'infla i el diafragma es mou, permetent que s'expandeixi la caixa toràcica.
En aquests moments, el pit i les espatlles no han de moure's.

Segueix inhalant i sent com l'aire va penetrant en la part mitjana i finalment en la part alta dels pulmons, fins que el pit finalment s'expandeix.

Retingues l'aire uns instants, sense forçar i sense tibar-te.
Ara deixa-ho sortir lentament pel nas.

Permet que es desinfli primer la part alta dels pulmons, després la part mitjana i finalment l'estómac, mentre et dius: "Estic bé, estic relaxat".

Pots ajudar-te posant una mà en l'estómac i l'altra en el pit.
En inspirar, la mà del pit no s'ha de moure fins que l'estómac s'hagi omplert d'aire.
En expirar, baixa primer la mà del pit i després la de l'estómac.

Repeteix l'exercici entre cinc i deu vegades.
Fes-ho diverses vegades al dia, cada vegada que t'acordis.
Fins que aconsegueixis que el ritme sigui natural, fluït i més relaxat.

Recorda que aquest tipus de respiració és la dels bebès.
Així que tots respirem així durant un temps. Recupera-la.

Quan l'aire entra als teus pulmons, imagina que és aire daurat o energia lluminosa i *sanadora.

Observa la respiració i observa o pensa en aquest aire daurat.
Assegui-ho.
Segueix el seu recorregut.

Quan surt, sent com es porta amb si tota la tensió.
El teu cos s'afluixa.
Imagina't que ets una nina o ninot de drap.

El teu cos se sent tebi, lleuger o pesat.
Se sent relaxat.

Quan sentis que ho pots fer d'una manera fluïda i fàcil, fes-ho amb els ulls oberts en qualsevol lloc en el qual et trobis, menys quan maneges.

Unes quantes respiracions t'ajudaran a baixar la tensió i l'angoixa, en qualsevol moment o lloc.