FLUXOGRAMES:

El passat dijous 1 de Desembre a la classe de GTIC, vam descobrir i entendre que era un fluxograma. És  una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca, serveix per expressar uns conceptes, però no per expressar unes idees. 
Els fluxogrames tenen una simbologia fàcil d'entendre:
 
L'activitat que nosaltres em tingut que fer, és la representació d'un fluxograma a partir del programa Gliffy, aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta. 
El flux que s'havia de representar, era com  travessar una cruïlla :

Tot i hi això el que més em va cridar l'atenció del que vam parlar a classe, és que moltes empreses utilitzen fluxogrmes quan tu realitzes una trucada, i que realment et passen amb el tècnic especialitzat un cop veuen que el teu problema no es pot solucionar amb fluxogrames.

TREBALLS TERRITORI / IDENTITAT:

Dimarts 22 i 29 de Novembre, van començar les exposicions del treball de Territori / Identitat. 
D'un dimarts per l'altre vam poder notar una millora en les presentacions, els treballs del segon dimarts van introduir més al públic, ens van fer arribar el seu territori, van fer alguna cosa de teatre, van utilitzar diversos suports per exposar...
Els temes que ens em trobat fins ara,han sigut molt diversos, apadrinadors de nens del Sàhara, la felicitat, la platja, els dibuixos animats entra d'altres.
Els temes que s'han de tenir en compte de cara a les següents presentacions són:
- Control dels nervis.
- Vigilar els castellanismes.
- Varietat del suport de multimèdia.
- Posar-hi expressió i HUMOR a les exposicions, no fer com si fossin un recital.
- Vigilar on ens col·loquem en el moment de l'exposició, per evitar que el públic centri la mirada al Power Point.
- Posar sempre d’on em extret les imatges.
- Intentar que el pas de les diapositives no determini la nostre exposició, és a dir, que no hi hagin moments de silenci entre diapositiva i diapositiva.
- Innovar, atrevint-se a experimentar i inventar coses noves.
- Fer que hi hagi participació per part del públic.
- Respectar sobretot els 10 minuts d’exposició.
- Altres.
A mi personalment han hagut varies exposicions que m’han agradat, algunes estant sent molt maques i totes tenen la seva part encantadora. Però tot i això també hagut alguna presentació on s’hi podria haver tret més profit i haver fet que arribés més al públic. Els error que més s’ha produït són sobretot la manera d’expressar-se i que es respecte molt el torn de paraula, no es veuen diàlegs entre els components del grup.

SEGONA SESSIÓ DE RECITACIÓ DE POEMES

El divendres 2 de Desembre del 2011 a classe de COED vam fer la segona sessió de recitar poemes, jo com ja l'havia fet la setmana anterior només em va tocar escoltar, i vaig gaudir dels poemes de les companyes molt més que la setmana anterior, perquè jo no tenia el neguit ni els nervis que es tenen al saber que tens que recitar el poema. Aquesta setmana igual que l'anterior, abans de començar a recitar els poemes, vam fer un seguit d'exercicis de respiració, que ens van ajuden a relaxant-se i concentrant-se abans de sortir a recitar. Els exercicis es basaven en tenir una bona postura i en fer tres inspiracions ben profundes i treure l'aire poc a poc fent una "aaaa...".
Jo he buscat algun exercici més de relaxació i control dels nervis:

Adopta una posició còmoda, ja sigui assegut o ficat al llit.
Descorda't el cinturó o qualsevol peça de roba que pugui causar-te molèstia o incomoditat.

Tanca els ulls.

Concentra't en la teva respiració.
Percep l'aire que inhales i l'aire que exhales.

Durant les primeres quatre o cinc respiracions no facis cap canvi.
Només observa-les.

Pren aire lentament pel nas i dirigeix-ho a la part baixa de l'estómac, per sota del diafragma.
La part baixa de l'estómac s'infla i el diafragma es mou, permetent que s'expandeixi la caixa toràcica.
En aquests moments, el pit i les espatlles no han de moure's.

Segueix inhalant i sent com l'aire va penetrant en la part mitjana i finalment en la part alta dels pulmons, fins que el pit finalment s'expandeix.

Retingues l'aire uns instants, sense forçar i sense tibar-te.
Ara deixa-ho sortir lentament pel nas.

Permet que es desinfli primer la part alta dels pulmons, després la part mitjana i finalment l'estómac, mentre et dius: "Estic bé, estic relaxat".

Pots ajudar-te posant una mà en l'estómac i l'altra en el pit.
En inspirar, la mà del pit no s'ha de moure fins que l'estómac s'hagi omplert d'aire.
En expirar, baixa primer la mà del pit i després la de l'estómac.

Repeteix l'exercici entre cinc i deu vegades.
Fes-ho diverses vegades al dia, cada vegada que t'acordis.
Fins que aconsegueixis que el ritme sigui natural, fluït i més relaxat.

Recorda que aquest tipus de respiració és la dels bebès.
Així que tots respirem així durant un temps. Recupera-la.

Quan l'aire entra als teus pulmons, imagina que és aire daurat o energia lluminosa i *sanadora.

Observa la respiració i observa o pensa en aquest aire daurat.
Assegui-ho.
Segueix el seu recorregut.

Quan surt, sent com es porta amb si tota la tensió.
El teu cos s'afluixa.
Imagina't que ets una nina o ninot de drap.

El teu cos se sent tebi, lleuger o pesat.
Se sent relaxat.

Quan sentis que ho pots fer d'una manera fluïda i fàcil, fes-ho amb els ulls oberts en qualsevol lloc en el qual et trobis, menys quan maneges.

Unes quantes respiracions t'ajudaran a baixar la tensió i l'angoixa, en qualsevol moment o lloc.

RECITACIÓ DE POEMES:

El divendres 25 de Novembre, a la classe de COED vam fer la primera sessió de recitació de poemes. Jo vaig recitar el poema que vaig publicar ja fa un dies: http://sandraurl.blogspot.com/2011/11/poema.html:

La veritat, és que per mi al principi va ser una experiència força dura, sortir davant de totes les meves companyes de la classe i veure com tothom et mira, sona molta impressió però una vegada comences a parlar et surt sol. Em vaig entrebancar algun cop i això va fer que m'oblides per segons del meu poema, per això vaig voler recitar-ho un segon cop, per donar-me a mi una segona oportunitat i poder-me superar; el resultat final, va ser bo.
Escoltar a les altres companyes com recitaven, va ser quelcom que em va cridar l'atenció, perquè veure algú que coneixes i que saps l'esforç que està fent al sortit allà al davant de tothom a recitar la seva poesia, es valora molt i té un to encantador. Potser veure un recital de poemes sem faria pesat, però tenir unes quantes sessions on les teves companyes recitin,em sembla bona idea.
Vaig elegir recitar el poema CANÇONETA INCERTA, de Josep Carner, perquè el final del poema em va agradar molt: parla de que quan t'aixeques pel matí, mai sabràs que t'espera en aquell dia.
Després d'acabar de recitar les quinze noies que teníem que recitar el dia 25, vam fer un repassar dels blocs,

Prezi

És un programa online que et permet fer presentacions sense diapositives, les característiques que el passat dijous dia 24 de novembre del 2011 vam treure tots junts a classe van ser:
- És un entorn de treball on-line
- És gratuït i té una versió educativa
- Podem editar/compartir col·laborativament
- Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones
- És un entorn multimedial
- Podem treballar a partir de metàfores visuals
- Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes
- Els frames ens permeten definir parts
- El path permet estructurar l'ordre dels frames
- En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
- El seu ús és senzill
- Prezi treballa amb tecnologia flash
- Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o...
La nostre tasca per a casa, era fer un prezi, explicant que és el prezi i utilitzant una metàfora. A mi com el que més hem va cridar l'atenció d'aquesta aplicació va ser el seu zoom, he començat la presentació utilitzant el fotografies del zoom.
La meva prestació és aquesta:

Poema:

El dia 25 de novembre, hem toca recitar un poema, i el poema que jo he triat, ha sigut el següent:

JOSEP CARNER

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!

Cònsula, Isidor i Soldevila, Llorenç. (2009) Antologia de poesia catalana. Barcelona: Les Eines

Vídeo de Blanquerna:

Cal agafar el vídeo de les imatge de Blanquerna i :
- Retallar-lo de manera que duri 1 minut.
- Aplicar-hi una banda sonora que haureu de cercar a www.jamendo.com
- Aplicar-hi transicions i efectes.
- Posar-hi un títol d'inici, un de final i algun a sobre les imatges.
- Gravar-ho en format WMW qualitat DVD.
- Pujar-lo al youtube.
- Pujar el codi Embed al Bloc amb una explicació del procés.
Per editar aquest vídeo vam fer servir el programa Windows live movie maker, que si no el tenim ens el podem descarregar a la pàgina web de microsoft.
Per tallar el vídeo teníem que tenir cura que no es cades una imatge en moviment tallada.
Per passar d'una escena a una altre que no tenen res a veure s'ha d'usar transicions amb lògica, i quan els volem unir hem d'usar l'encadenament.
S'ha de tancar el volum del vídeo perquè es senti només la cançó.
el meu vídeo és aquest: